Ahir al matí. Surto de casa abans de les vuit i quan sóc a punt de travessar el carrer per anar a la papereria del davant a comprar el diari, gairebé trepitjo un ratolí mort. A 3 minuts de Passeig de Gràcia-Avinguda Diagonal.
La primera reacció que tincs és de sorpresa i mig fàstic. Dic mig fàstic perquè era realment un ratolinet, petit petit. Si hagués estat una rata gran el fàstic m'hagués augmentat. Per molts esforços que hagin fet en Walt Disney i successors, no puc amb les rates. De carronyers urbanites no només hi ha les rates: coloms, gavines, gats, i recentment, fins i tot senglars. Però les rates (i força també els coloms, ho reconec), romanen en el meu imaginari de principal animal associat a la brutícia urbana.
La segona reacció és cagar-se en la mare que va matricular als responsables de neteja de la ciutat, en general, i concretament del barri.
Però, finalment, l'escena de l'animaló em retorna amb dolça melangia -que diu la cançó-, a les paraules del meu pare que ens deia a ma germana i a mi quan érem menuts: "ratolinets", "tolinets", o "meu tolí"... És ben estrany com dissociem paraules i imatges.
(Disculpeu la imatge, que a més a més no és la real: segueixo sense estar atent a fer la foto il·lustrativa amb el mòbil... No m'hagués guanyat la vida com a periodista, ja ho veig)
3 comentaris:
Disculpat per la foto crack. Diuen que a Travessera de Gracia les rates han aprofitat els arbres per fer els seus nius. Són rates d'un color més marronós, però rates. A mi també em fan molt de fàstic, però molt, molt més que qualsevol altre aniamló. Per cert la neteja del barri de Gracia no és que sigui molt competent, però en fi, és una zona maca de la ciutat, tot sigui dit....salud company!
Tot arriba, germà...(Ja et recolçaré amb les fotos si cal...) Però la fusta de periodiste si quie hi és!!!!
Precioses fotos les que hem rebut d'aquest cap de 7mana, germà, moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada