divendres, 23 d’abril del 2010

Iahiiiiiiiii


Quan el segon de l'esquerra la va dinyar, fa un parell de dies, vaig entendre el sentiment que els pares devien tenir fa 35 anys, salvant les distàncies.

Salut i Independència.

5 comentaris:

reflexions en català ha dit...

I que els bombin.

http://www.rtve.es/mediateca/audios/20081112/juan-antonio-samaranch-valora-figura-franco-con-motivo-muerte/339010.shtml

marc

Jaume ha dit...

avui aniré a l'estadi i ja m'estic posant nerviós amb el minut de silenci...

Maspons ha dit...

I la filla parlant al funeral am aquel castellà de Valladoliz?
De tots maneres, ehem, fa 35 anys la cosa no anava com la foto.

Noctas ha dit...

jijijijiji un oportunista, es recreava en la seva adoració, en el seu franquisme. Un fatxa en tota regla. No m'estranya que hi hagi tanta commoció, tanta llagrimeta! hi ha tan de complexe de fatxa que no m'estranya que es faci tanta comèdia!

Jaume ha dit...

Crit, la foto és de fa 36 anys.