dissabte, 22 de maig del 2010

ILP?


Elisenda Paluzié i Uriel Bertran.

La majoria potser no els coneix. Jo sí. M'agrada na Paluzié (Degana de la Facultat d'Economia i Empresa). Respecto molt la gent que es postula independentista desacomplexadament. Avui al migdia, tots dos eren darrera una tauleta de càmping d'1 metre d'ample per 1/2 metre de fons, gairebé al costat del monument al President Macià de la Plaça de Catalunya del Cap i Casal.

Se suposava que havien de recollir les signatures dels voluntaris a fer de fedataris de la ILP pel referèndum, si és que ho vaig entendre bé. Hi anàvem predisposats. Però hem girat cua. Això no és seriós. Una tauleta de càmping per la independència del meu país! Que m'avisin quan vagi de debò. I que d'una vegada per totes es deixin de voluntaris. Qui vulgui ser-hi que pagui 300€, i deixem-nos de jocs florals. Jo pago les primeres per posar-hi una carpa. No vull que en Noctas acabi tenint raó...

4 comentaris:

Criteri ha dit...

Noi, no podem exigir al voluntariat que a sobre de la feina i la cara i posi massa calers. És fotut però aquí l'autèntic voluntariat ha anat amb una sabataa i una espardenya.

reflexions en català ha dit...

Totalment d'acord, Jaume. Hem de començar a fer les coses com déu mana.

Jesús (Xess) ha dit...

Doncs jo he anat a portar la meva signatura i encara que pobre, ho he vist molt digne.

Jaume ha dit...

Crit, hem de prescindir del "voluntarisme". No ens ha dut enlloc, fina ara.I si canviem d'estratègia?

Marc. Una sola iniciativa i no cent mil. Però, a sac.

Xess, dignitat? una taula els dies de festa pot ser digna si està ben parada, encara que la menja sigui pobra. Només demano que estigui ben parada ja que estem parlant d'un dia transcendental, i hi volem convidar al màxim de gent. No és demanar massa, em sembla a mi. Sinó, donem la sensació que no ens creiem el motiu de la convidada.