dissabte, 30 de gener del 2010

Massa tastaolletes



Fins fa poc, ser un tastaolletes ho trobava un avantatge, gairebé una virtut lligada a l'adaptabilitat, a la flexibilitat per mirar el món. D'un temps ençà, en el meu cas, ho percebo com una molèstia que m'incita a la dispersió.

Envejo els creadors, col·leccionistes o alguns científics, concentrats en les seves obres, segells, monedes, llibres o col·leccions de papallones. Poden canviar les coses al seu voltant, però a ells res no els afecta.

Tastar de tot, massa, t'impedeix de fer, crear. I s'ha de passar per la vida, aprofitant el talent que tinguis, per fer alguna cosa, no només per tastar-ne moltes. Envejo la gent creativa, però també la "pràctica" que deixa coses tangibles.
Tot això no hauria d'estar renyit amb admirar els qui exposen idees que et fan rumiar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El que exposes no és pas contradictori, sinó perfectament complementari. Es pot posar moolt d'èmfasi en una sola cosa, sí, però tb és interessant tocar una mica de tot. Això ja a prferències de cadascú.

Criteri ha dit...

Gran dilema aquest. Però penso també -tot i ser plausible en part el què dius- que si a un li agrada ballar i si dedica, perquè no pot cantar o tocar un instrument?
La resposta és que treballem vuit hores com idiotes -menys els mestres :)-i no hi ha temps de res.

Albert ha dit...

L'altre dia vaig veure un petit reportatge on els nens de parvulari de no sé quina escola de Catalunya no tenien joguines, sinó troncs, caixes,... i altres materials que segons deien els mestres, permetien desenvolupar la seva imaginació. Pot ser que sigui cert.
Adéu!

Miquel ha dit...

Aquest raonament té el seu principi econòmic. Per convertir-se en una economia eficient al lliure mercat és necessària l'especialització. Talment passa amb les persones, els tastaolletes estan passats de moda.

Noctas ha dit...

Post impecable i amb un munt de preguntes...Abrazus crack!