dimecres, 14 d’octubre del 2009

Ara bé, que vol dir moro...


Diumenge a la tarda, vigília del Pilar. Marxem a Vic a passejar una estona i a menjar molt rebé a un restaurant que ha canviat de lloc. Ara és prop de la plaça en una casa espectacular restaurada. Deu ser un dels restaurants amb el nom més curt del món. Després de dinar, anem a donar un volt i com que cal donar-li el pit a la J. entrem a un interior d'illa (que diríem a Barcelona) on hi ha un gran parc. Estem una estoneta asseguts en un banc fent el fet. Al cap d'un moment uns nanos magrebís (moros, haguéssim dit a Barcelona, fa poc temps) que estaven amb llurs famílies en un extrem del parc, s'endinsen cap al mig amb una pilota de cuir. Són 5, entre 4 i 12 anys, tots magrebins. Durant un quart d'hora juguen un partidet, s'insulten, s'animen, xisclen,... tot exclussivament en català de Vic. Somriem. Quan sortim del parc, passem pel costat dels grans de les famílies dels nanos. Xerren exclusivament en àrab o amàzig, no ho sé diferenciar. Si fos espanyol m'hagués quedat preocupat.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

Aquests nanos escolaritzats a catalunya ja parlen un català perfecte i això és magnífic. Quan escolto aquests malparits de Ciudadanos els hi partiria la cara. Per cert, intueixo que això de donar el pit és perquè vos ha sigut pare. Si és així moltes felicitats company!!!! saludus crack i moltes gràcies pels teus comentaris...

Jaume ha dit...

Noctas, sí hem estat pares, de fet som multireincidents. No m'agrada fer-ne excessiva ropaganda i em vaig retenir al reu post de l'altre dia de "l'enveja". Però ara que ho dius: animeu-vos!!

Guillem ha dit...

Com diu sovint el Carles Belda:

Visca els moros!

Jaume ha dit...

Visca els moros, els cabilencs, els sudaques... i fins i tot cridaria visca els espanyols, si aquests darrers ens deixesin d'emprenyar... En tot cas, la feina l'hem de fer aquí i no donar cap culpa fora. salut Guillem (mira comentari vinícola al teu bloc)