dimecres, 29 de desembre del 2010

El saló de la bandera espanyola


Ahir vam anar al Festival (sic) de la infància i la joventut de Barcelona. De franc, aviso.
Avui he llegit a l'ARA una publicitat a tota pàgina i no és gens fidel a la realitat.
Respecte a altres anys (també de franc, sóc neutral) hi ha un 50% d'atraccions menys. Algunes són reciclades, com els penosos arbres de Nadal de l'Ajuntament eco-piho que s'encenen a cops de pedalada. La Generalitat ha retallat molt, i es nota, els privats també. Hi ha menys estands i ningú no regala pràcticament res, quatre globus mal comptats i alguna gorra. Hi ha, però, una gran excepció a les retallades: l'Estat Espanyol.

Els estands de la Guàrdia Civil, la Policia Estatal i l'Ehèrçito Naçional són força més amples que els de l'any passat. Recordo que algú va protestar-hi per la seva presència sense massa ressò mediàtic. Nosaltres ens vam limitar a protestar simbòlicament penjant una llufa del cotxe de la GC (o era fa dos anys?). Ara, enmig de l'austeritat regnant, aclaparen. I se n'aprofiten. Els mossos de l'Ehèrçito aprofiten per pintar totes les galtes i fronts de la canalla amb un pintallavis tricolor roig-i-groc. Resultat, tot el "festival" (abans "saló") sembla una festa de celebració dels èxits de la roha. Amb subvenció de les institucions a les quals paguem els nostres impostos.

Rècord absolut: només 1h 45 minuts de presència, sense protestes de la canalla (gràcies a que era 28-D i que vam omplir de saló de llufes, novament)

PS. Opino amb una mica de coneixement de causa. Abans de portar-hi la canalla hi vaig treballar 2 anys en època d'estudiant...

dijous, 16 de desembre del 2010

Coses que m'emprenyen, moderadament (1)


A les ordres del col·legiat Fulanet Zutanet del col·legi ........... els equips presenten la següent alineació:

Per què "a les ordres"?

Un àrbitre no està jeràrquicament situat per sobre de ningú, ni té ningú a les seves ordres. Un àrbitre se situa al mig de dues parts que interactuen d'acord amb unes normes preestablertes i independents de l'àrbitre, el qual nomeś té la funció de vetllar que es compleixen, i només intervé si és estrictament necessari.

La frase té reminiscències franquistes i suposo que inconscients del vastament lloat Sr. Manel Vich, que fa anys i panys que de manera voluntària i desinteressada (d'alguna manera li deuen agrair, i ben fet que fan tots plegats) fa l'entradeta de tots els partits que el Barça juga a casa.

Miraré d'enviar alguna cosa a veure si ho podem canviar.

dimecres, 1 de desembre del 2010

ehem, ehem


no m'ho crec ni jo, però...
algú ja ho deia!!

dimarts, 16 de novembre del 2010

El temps passa


Avui mentre anava en moto m'he sorprès fent un gir a la dreta tot fent el senyal amb el braç esquerre aixecat, com m'havien ensenyat a l'autoescola, no com a la foto. Tot seguit m'he fotut a riure després de pensar en el conductor de darrera. Fa anys que no veig a cap motorista fer-ho. Em faig gran?

Tot seguit enfilo Rambla de Catalunya amunt i veig en Raimon (Pelegero i Sanchis) baixar per la zona central a molt bon ritme. Arribo a casa i en miro l'edat. Del 1940, com ma mare. Guanya en Raimon per excel·lent forma física, encara que jo ja signo estar com la mare. En Raimon no es fa gran.

Veiem un youtube del desendollat del Clapton. Duu unes ulleres de pasta rodones que li rellisquen tot sovint. Mirem l'edat i és del 1945!!! Espero que no es jubili. M'agradaria veure'l en directe abans de fer-me més gran

diumenge, 17 d’octubre del 2010

No salvarem el planeta


"Vine la festa dels súpers... i salvarem el planeta!!!"

Comencem per fer creure a la canalla el que no és.
La festa dels súpers no salvarà el planeta.
Reciclar no salva el planeta.
Per què no diem les coses pel seu nom?
El que cal és educació.
I per començar a educar cal que sapiguem les coses tal com són, no tal com voldríem que fossin.
I tot i així, potser no salvarem el planeta perquè cada cop som més gent i els que creixen volen consumir, perquè així els hem ensenyat.

dimecres, 29 de setembre del 2010

No a la vaga

Ha de ser fotut estar tot el dia fent el mateix per obligació, no per vocació.

I si és en un entorn desagradable, com un polígon industrial, encara pitjor.

Comprenc, doncs, que hi hagi gent que per un dia li vingui de gust saltar-se la rutina. Respirar aires de llibertat. Quedar-se a casa i no anar a treballar, o fins i tot fotre al veí. Això es pot fer quan hi ha llibertat.

I de fet si hi ha sindicalistes, és perquè un cop alliberats poden fer, lliurement, tot lo que els rota.

Visca la llibertat!!
Avui treballo, tot pensant en perquè es catalans no tenim cap sindicat (cap, tampoc la Intersindical, ni la COS) que hagi estat capaç de plantar-se i dir avui que més enllà d'una vaga per una política laboral espanyola millor, el que cal és la Independència per tal de millorar les polítiques socials del país. Amb 22.000 milions d'euros més a l'any (3000 €/persona, i com a persona compten també tots els nens i avis), es podrien millorar moltes coses.

(Disculpeu la crueltat de la foto)

diumenge, 26 de setembre del 2010

Palles electorals (2)


Enquesta pel 28-N a El País (d'ells).


- Guanya CiU folgadament. Interpretació: intent de desmotivació del votant ciuenc mandrós.

- Solidaritat i Rcat obtenen dos escons cadascun. Interpretació: intent de dispersió del vot independentista, i de retruc fomenta un duel entre els dos per tal de minar vot possible a CiU.

S'abandona tot intent de recuperació de vot tripartit. El donen per liquidat.

I ara una bravata meva: ningú s'espera que a més del transvasament dels descontents ercians a altres partits, hi haurà una gran irrupció de vot independentista amagat que dormia entre els abstencionistes, mentre que els unionistes no tenen cap motiu especial per anar a votar a unes eleccions que saben molt perdudes.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Peixetarians


Peixetarians= família catalana que per sopar com Déu mana, i a casa no sabem fer-ho d'una altra manera, només menja verdura i peix.

(Inspirat en una ocurrència de l'O.)

divendres, 17 de setembre del 2010

Errors


Camino cap a dinar amb el C. i escolto la conversa del davant:

"- No va ser un error, però n'estic penedit."

I penso jo, que hauria de ser:
"- Va ser un error, però n'he après i no n'estic penedit, sinó que m'ha servit per millorar..."


Fora de context: els independentistes continuem errant, i no ens queda massa temps per aprendre.

dijous, 2 de setembre del 2010

Indiferència


A la Plaça Revolució del barri de Gràcia de Barcelona hi ha una pintada, sobre una persiana metàl·lica, amb el dibuix de les banderes palestines i catalanes, i un text que diu, si fa no fa això:
"La teva indiferència és complicitat".

I penso, potser sí. Però, i la seva indiferència (dels palestins, cubans, bascos, saharauis, tibetans... vers la nostra causa), què és?

diumenge, 29 d’agost del 2010

Periodisme públic


Avui al telenotícies de migdia de TeuveTré deien que l'huracà Katrina havia obert "bretxes" en els dics que protegien Nova Orleans.

Més tard a Beteuve, explicaven una recepta de "manetes de porc" (subtitulat).

Si tot això no es pagués amb els meus impostos no ho comentaria, però resulta que sí que es paga amb els meus impostos, i amb els teus, i els teus,....

(PAM! el mateix dia que escric això, llegeixo a la nit la paraula bretxa en el llibre "Regiment de la cosa pública" de Francesc Eiximenis, a càrrec de Josep Palomero, amb una excel·lent introducció de Lluís Brines. Ed. Bromera. Surto del llit i vaig cap al meu Pompeu. Hi és. De tota manera la paraula "esquerda" em segueix semblant la millor opció en aquest context, si no hagués traduït d'enlloc)

dimarts, 27 de juliol del 2010

Més sociopolítica amateur


- La manifestació del 10-J va ser la segona manifestació més gran de la història del país (com a seguidor de Contrastant me'n ric de les xifres).

- L'important és que va ser la segona manifestació més gran, després de la mani contra Aznar, altrament dita No la Guerra (d'Irak, ves per on)

- Com que els anti-Aznar a Catalunya són el 90% de l'arc parlamentari (i part de l'estranger), era fàcil que la mani contra Aznar fos molt nombrosa.

- Ergo té molt de mèrit la segona posició (i fregant la primera) de la manifestació independentista del 10 de juliol, i reflecteix que la cosa va bé, com deia en Partal ahir , molt bé.

dilluns, 19 de juliol del 2010

Palles electorals


- CiU és a tocar de la majoria absoluta (l'entorn m'ho diu).
- A l'establishment no li interessen les majories absolutes (a LV se li nota).
- Es pot desmotivar votants fent que "els seus" tinguin uns resultats tan bons a les enquestes que "no calgui" anar a votar-los (LV avui).
- Democràcia Catalana pot ser usada per l'establishment per debilitar una rotunda victòria de CiU i , a la vegada, podria ser utilitzada per CiU per assegurar que cap dels seus votants es quedi a casa perquè la victòria rotunda estigui pressumptament assegurada. Interessant.
- Em preocupen els 10-15 possibles diputats electes d'UDC.

dijous, 15 de juliol del 2010

Gràcies Josep Lluís


En aquests moments, crec que és de justícia agrair-li al Sr. Vice-president la sibil·lina estratègia, de situar al capdavant de la Generalitat un rival per tal desacreditar-lo i de retruc enfonsar al partit espanyol al qual pertany.

[Mode per-què-no off]

diumenge, 11 de juliol del 2010

Després

Després d'això d'avui, i d'allò d'ahir, ja ho tinc clar. Ja sé el que cal fer. Vull dormir amb la consciència tranquil·la. Cada dia. Hi ha molta feina a fer, i molt encoratjadora. Som-hi!!

dilluns, 28 de juny del 2010

Preparats, llestos,...


Aviam si disparen el tret de sortida.

diumenge, 20 de juny del 2010

Aix, aquests veïns...


Els no-nacionalistes fent no-esport-i-política:

"Porque más que un equipo, somos un país"
(Anunci a la tele de cerveses Cruzcampo)

Trad. ("perquè més enllà d'un equip -de futbol-, som un país")

dissabte, 12 de juny del 2010

Aprenguem-ne


Les eleccions del Barça com a aprenentatge.

No sé si en Rosell (¿per què tothom ho pronuncia a la castellana i no amb 's' sonora?) és unionista. El que sí em sembla clar és que és el candidat de l'stablishment. I aquí, l'stablishment ens està donant una lliçó d'unitat.

Si volem guanyar altres batalles, la unitat és imprescindible, com a mitjà.

dilluns, 7 de juny del 2010

Endevinalla


"Catalunya ha de deixar de ser el territori del no, de les prohibicions i les sancions, i ha de tornar a ser terra de llibertats"

¿qui ha dit aquesta frase, i en referència a què?

dissabte, 22 de maig del 2010

ILP?


Elisenda Paluzié i Uriel Bertran.

La majoria potser no els coneix. Jo sí. M'agrada na Paluzié (Degana de la Facultat d'Economia i Empresa). Respecto molt la gent que es postula independentista desacomplexadament. Avui al migdia, tots dos eren darrera una tauleta de càmping d'1 metre d'ample per 1/2 metre de fons, gairebé al costat del monument al President Macià de la Plaça de Catalunya del Cap i Casal.

Se suposava que havien de recollir les signatures dels voluntaris a fer de fedataris de la ILP pel referèndum, si és que ho vaig entendre bé. Hi anàvem predisposats. Però hem girat cua. Això no és seriós. Una tauleta de càmping per la independència del meu país! Que m'avisin quan vagi de debò. I que d'una vegada per totes es deixin de voluntaris. Qui vulgui ser-hi que pagui 300€, i deixem-nos de jocs florals. Jo pago les primeres per posar-hi una carpa. No vull que en Noctas acabi tenint raó...

dimecres, 12 de maig del 2010

Buscant en RM desesperadament

Dimarts 11 de maig de 2010 (19 h).

A l'Abacus més gran de Barcelona, situat al carrer de Còrsega, una marreca em diu:
- "Aquest (sic) no el tenim. Només tenim música infantil i alguna cosa (sic) en català".

Botiga de discos al xamfrà de Rosselló amb Enric Granados:
- "Ho sento, no el tinc."

Botiga de discos enclotada (Jazz Messenger) a Rambla Catalunya/Provença:
"En lloguer".

Botiga de discos a Travessera de Gràcia entre el carrer Gran i Torrent de l'Olla:
- "No" (movent el cap)

Arribo a casa.

divendres, 23 d’abril del 2010

Iahiiiiiiiii


Quan el segon de l'esquerra la va dinyar, fa un parell de dies, vaig entendre el sentiment que els pares devien tenir fa 35 anys, salvant les distàncies.

Salut i Independència.

dissabte, 17 d’abril del 2010

la pròxima?


Després de comprovar com les "victoria" de tota la vida, les dues darreres temporades van fer furor entre modernetes ungla-roges i fauna pasta-lupa diversa (fins i tot a l'hivern!!), vaig comentar, en conya, que ja només faltava que tornessin a posar-se de moda les "camping".

I mira. Ja hi som.

dimarts, 30 de març del 2010

Si tu no hi vas, potser tenim sort i no tornen


Vist a unes banderoles del carrer de Balmes


Irrepetible (id.)

De nuevo en Barcelona (un altre cop a Barcelona)
4 únicas semanas (només 4 setmanes)



Recordo que aquests farsants s'anunciaven fa mesos així:


"ocasión única!" (ocasió única)
"por primera vez juntos" (per primer cop junts)

dijous, 11 de febrer del 2010

Això no és un joc


No m'agraden els jocs d'atzar. Quan de nano jugava amb els daus al mentider, si amb els amics hi jugàvem peles, em començava a posar nerviós fins que ho deixava córrer. Sí, ja sé que el secret és jugar com si fossin fitxes, però jo preferia no jugar, i això que en aquella època era molt competitiu. Pel pòquer, ni posar-m'hi.

No entenc per què els mitjans de comunicació públics tracten com un "servei públic" donar cada dia els resultats dels cecs, la 6/49, el trio, el rasca-rasca o el que sigui. No dic que s'hagin de prohibir. Si hi ha prohibicions, les màfies se n'aprofitarien, d'acord, però d'aquí a fer-ne exhibició, em sembla una pocasoltada. Hi ha un canal públic espanyol que quan fa futbol anglès, demana que trametis un sms a un número per guanyar 5000 euros em sembla que són. Sense haver d'encertar res, ni cap altre esquer. A sac. Pur joc d'atzar, i sense vergonya. Enmig d'un partit de futbol que pot mirar la canalla!! Què collons els estem ensenyant? Que és així com es guanyen els calers? Em sembla fortíssim. No tinc ni idea si a països més civilitzats passa el mateix. Probablement, sí. Sempre hi ha un mercat.

M'entristeix molt, cada cop que veig entrar gent gran als Bingos.

dissabte, 30 de gener del 2010

Massa tastaolletes



Fins fa poc, ser un tastaolletes ho trobava un avantatge, gairebé una virtut lligada a l'adaptabilitat, a la flexibilitat per mirar el món. D'un temps ençà, en el meu cas, ho percebo com una molèstia que m'incita a la dispersió.

Envejo els creadors, col·leccionistes o alguns científics, concentrats en les seves obres, segells, monedes, llibres o col·leccions de papallones. Poden canviar les coses al seu voltant, però a ells res no els afecta.

Tastar de tot, massa, t'impedeix de fer, crear. I s'ha de passar per la vida, aprofitant el talent que tinguis, per fer alguna cosa, no només per tastar-ne moltes. Envejo la gent creativa, però també la "pràctica" que deixa coses tangibles.
Tot això no hauria d'estar renyit amb admirar els qui exposen idees que et fan rumiar.

diumenge, 24 de gener del 2010

Va de líders


Els líders, ¿neixen o es fan?

I els líders d'una nació, ¿quan és que decideixen de liderar-la?

¿Com és que decideix un advocat, un esportista, un periodista, un historiador o un empresari,... que el millor que pot fer per la seva nació no és ser només un advocat respectat, un esportista triomfador, un historiador influent, un periodista bon comunicador, o el més triomfador empresari, sinó que decideix de traspassar la línia?

Fa anys vaig sentir-li dir a la Imma Mayol la frase "...perquè nosaltres, com a professionals de la política que som ..." . Sense cap rubor. Gairebé vomito. I d'aquí ens ve el mal.

Amb tot, ¿estem preparats per acceptar, que persones públiques que no són "professionals de la política", es llencin a liderar projectes polítics? Tant de bo. Els necessitem.

divendres, 15 de gener del 2010

Gràcies al futbol


Dimecres passat. Gairebé és mitjanit. Acabo de mirar el partit del Barça per la tele. Tinc l'adrenalina sobreeixint. Em fico al llit, la M. i la J. dormen. Agafo el sudoku de la Nekane Igande del dia. El difícil, sempre.

Fa temps que no puc llegir gaire al llit. Un sudoku a l'hora de rendir-me m'ajuda a concentrar l'atenció, i que la ment no divagui innecessàriament, just el que necessito per endormiscar-me.

Normalment, a aquesta hora, no l'acabo (o no l'acabem, si el fem a quatre neurones) gairebé mai. Avui me l'he cruspit en un quart d'hora. Gràcies al futbol.

dilluns, 4 de gener del 2010

Camina, ruc !

La darrera collonada de l'Ajuntament del cap i casal:

A les voreres de la ciutat hi ha uns plafons amb vidres a banda i banda, de 2 metres d'alt per 1 d'amplada. Serveixen per posar-hi publicitat, ja sigui de companyies privades, o bé propaganda de la institució que entre tots paguem.

A l'Avinguda Diagonal se'ns informa que "Barcelona amb la conducció ecosostenible. Si vas a prop, ves-hi a peu." No és literal, sóc fatal recordant cites exactes, però el sentit és ben bé el que transcric. Llàstima de foto (Carlos, no hi ha manera...)

Definitivament, es pensen que som idiotes. Crec que ja s'ho trobaran aviat.



PS. Eufòric: acabo d'aconseguir d'editar correctament la lletra del post de la paràbola, que se'm resistia. Era d'allò més fàcil però calia seguir una lògica que, ara ho veig, em costava copsar-la.
Et fan suprimir un format per tal de poder modificar-lo, no es pot modificar directament.
Veig metàfores arreu. Per canviar les coses ja no n'hi ha prou amb retocs, primer s'ha de fer foc nou amb tot i aleshores començar de zero.