dijous, 11 de febrer del 2010

Això no és un joc


No m'agraden els jocs d'atzar. Quan de nano jugava amb els daus al mentider, si amb els amics hi jugàvem peles, em començava a posar nerviós fins que ho deixava córrer. Sí, ja sé que el secret és jugar com si fossin fitxes, però jo preferia no jugar, i això que en aquella època era molt competitiu. Pel pòquer, ni posar-m'hi.

No entenc per què els mitjans de comunicació públics tracten com un "servei públic" donar cada dia els resultats dels cecs, la 6/49, el trio, el rasca-rasca o el que sigui. No dic que s'hagin de prohibir. Si hi ha prohibicions, les màfies se n'aprofitarien, d'acord, però d'aquí a fer-ne exhibició, em sembla una pocasoltada. Hi ha un canal públic espanyol que quan fa futbol anglès, demana que trametis un sms a un número per guanyar 5000 euros em sembla que són. Sense haver d'encertar res, ni cap altre esquer. A sac. Pur joc d'atzar, i sense vergonya. Enmig d'un partit de futbol que pot mirar la canalla!! Què collons els estem ensenyant? Que és així com es guanyen els calers? Em sembla fortíssim. No tinc ni idea si a països més civilitzats passa el mateix. Probablement, sí. Sempre hi ha un mercat.

M'entristeix molt, cada cop que veig entrar gent gran als Bingos.