Les eleccions del Barça com a aprenentatge.
No sé si en Rosell (¿per què tothom ho pronuncia a la castellana i no amb 's' sonora?) és unionista. El que sí em sembla clar és que és el candidat de l'stablishment. I aquí, l'stablishment ens està donant una lliçó d'unitat.
Si volem guanyar altres batalles, la unitat és imprescindible, com a mitjà.
3 comentaris:
El Rosell no només és el candidat de l'establishment conservador. Mira el seu web: el .cat no existeix, redirigeix al .com. Té el suport de Godó i Zeta. Posa en perill el model Barça. Menysprea la Pedrera. Els Boixos i el nuñisme li donen suport. A això, suma-li els seus negocis més que foscos. Pot destrossar el que tant ha costat d'aixecar.
Albert, no sé si és unionista. Crec que no. Suposo que votarà que sí en el referèndum. Però ara, i per arribar a referèndum, necessitem personalitats desacomplexadament independentistes i ell no ho és. Si ho fos, no hagués rebut el suport dels Godó.
Cert, tanta simpatia és sospitosa.
No hi ha res més desunit que el catalanisme. I massa gent posa per davant la seva ideologia que Catalunya. A això es referia Lopez Tena al treball sobre l'instauració sobre una monarquia catalana com a camí a estudiar i que jo en parlava al darrer post.
Publica un comentari a l'entrada