Els catalans ens movem sols.
Els espanyols només saben moure's en grup.
Saber anar sol per la vida és bo -et dona llibertat- i bon senyal: ets capaç de fer-ho.
Saber anar en grup per aquests móns de Déu pot ser bo, sobretot si l'objectiu va més enllà de la llibertat personal. La suma de petits sacrificis individuals en favor del grup pot ser molt positiva, per a perseguir un objectiu concret (no per mantenir-ho de per vida).
Aviam si n'aprenem d'un maleït cop.
3 comentaris:
Ben vist, però cal afegir també que a Espanya quasi tothom és espanyol, i aquí...
Una reflexió de molta actualitat.
Crit, si els d'aquí (i prou,) féssim els hauríem de fer...
Jordi, és que m'ha coincidit el viatge i es fets recents.
Publica un comentari a l'entrada