Què tenen de comú en Quim Monzó, en Salvador Cardús, la Pilar Rahola, en Francesc-Marc Àlvaro, en Jordi Llavina i l'Anton Maria Espadaler i en Sergi Pàmies?
Que per ordre d'aparició, tots ells es podien llegir avui a LV.
Sí, ho he de confessar: avui he llegit LV.
Comprar-la mai de la vida. Però si te la regalen durant dos mesos i te la porten al quiosc del costat de casa, doncs no direm que no.
Un cop acabada de llegir (sincerament no esmerces molt més de temps que llegint l'AVUI), només em pregunto com seria un diari nacional amb totes aquestes plomes més les que encara són a l'AVUI (el mateix Cardús, Xavier Roig, Salvador Sostres, Enric Vila, Empar Moliner, Sebastià Alzamora, Hèctor López Bofill, Alfons López Tena, Ferran Sàez Mateu,... Bé i de l'altre (EP) només caldria repescar l'Espinàs, si és que encara hi escriu, que no ho sé, perquè ni regalat ni trobat al bar no tinc esma de llegir-lo, em cau de les mans.
Esperem com anirà la nova temporada de l'AVUI.
Reflexions interessants aquí: http://www.racocatala.cat/forums/fil/111875/petit-redisseny-a-lavui
2 comentaris:
El problema, però, ve quan li dius als catalans que no es comprometen amb la seva llengua i la seva premsa, veient com veus que el catalanisme és majoritari a acasa nostra iq ue, en canvi, els diaris més venut segueixen sent LV i EP.
Oriol, comparteixio el que escrius. puc entendre que qui ha estat en família de subscritors de LV, estigui aviciat de llegir-lo. En Monzó deia que llegir l'Espinàs (quan encara era a l'AVUI) era com fer el cafè amb llet del matí, imprescindible, com si no es pogués fer res abans d'això. No ho puc entender de cap de les maneres amb EPe (encara que dubto que tingui subscriptors fidels, i a més a més l'experiència és molt recent). I sobre els catalans comprant Epa(d'ells) m'extendré un altre dia...
Publica un comentari a l'entrada