divendres, 15 de gener del 2010

Gràcies al futbol


Dimecres passat. Gairebé és mitjanit. Acabo de mirar el partit del Barça per la tele. Tinc l'adrenalina sobreeixint. Em fico al llit, la M. i la J. dormen. Agafo el sudoku de la Nekane Igande del dia. El difícil, sempre.

Fa temps que no puc llegir gaire al llit. Un sudoku a l'hora de rendir-me m'ajuda a concentrar l'atenció, i que la ment no divagui innecessàriament, just el que necessito per endormiscar-me.

Normalment, a aquesta hora, no l'acabo (o no l'acabem, si el fem a quatre neurones) gairebé mai. Avui me l'he cruspit en un quart d'hora. Gràcies al futbol.

2 comentaris:

Albert ha dit...

El futbol és un esport bo fins i tot per fer sudokus.

Avui hem pogut revenjar-nos de l'eliminació de l'altre dia.
Adéu!

Noctas ha dit...

Ja ho veus el Futbol i la vida, la vida i el futbol, dues coses entrelligades, inclús quan fas sudokus...saludus company!