dijous, 11 de febrer del 2010

Això no és un joc


No m'agraden els jocs d'atzar. Quan de nano jugava amb els daus al mentider, si amb els amics hi jugàvem peles, em començava a posar nerviós fins que ho deixava córrer. Sí, ja sé que el secret és jugar com si fossin fitxes, però jo preferia no jugar, i això que en aquella època era molt competitiu. Pel pòquer, ni posar-m'hi.

No entenc per què els mitjans de comunicació públics tracten com un "servei públic" donar cada dia els resultats dels cecs, la 6/49, el trio, el rasca-rasca o el que sigui. No dic que s'hagin de prohibir. Si hi ha prohibicions, les màfies se n'aprofitarien, d'acord, però d'aquí a fer-ne exhibició, em sembla una pocasoltada. Hi ha un canal públic espanyol que quan fa futbol anglès, demana que trametis un sms a un número per guanyar 5000 euros em sembla que són. Sense haver d'encertar res, ni cap altre esquer. A sac. Pur joc d'atzar, i sense vergonya. Enmig d'un partit de futbol que pot mirar la canalla!! Què collons els estem ensenyant? Que és així com es guanyen els calers? Em sembla fortíssim. No tinc ni idea si a països més civilitzats passa el mateix. Probablement, sí. Sempre hi ha un mercat.

M'entristeix molt, cada cop que veig entrar gent gran als Bingos.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ho tracten com un servi públic perquè d'això en treuen diners. No és un gran exemple, però només cal sentir tantes i tantes converses de gent esperant que els toqui la loteria com la solució a tots els problemes. Ara bé, tal com està la cosa ara, en força casos és del tot comprensible aquest desig.

Jordi ha dit...

Moltes vegades, i en especial en els temps actuals, molten gent diposita esperances en aquests sortejos. I per què? Probablement perquè veuen que hi ha gent que guanya, i surten per la televisió per mostrar-ho. No trobo gaire bé que en alguns espais temporals del dia reservats a la canalla s'anunciïn aquests jocs.

Criteri ha dit...

Jo sóc ludòfil, i malgrat això -o potser per això- trobo que el joc quan té una finalitat econòmica i és pur atzar és negatiu, ésla degradació del joc, i a vegades de la persona.

Les loteries de l'estat al menys van a parar a les arques públiques, però aquests tuguris mafiosos televisius privats de les trucades, etc. són una cosa que s'hauria de prohibir per llei. Escriu al diari aquest post :)

Jaume ha dit...

Albert B.R. és que no entenc quin guany hi ha. Per quatre duros de recaptació, fabriques ludòpates o si més no, infons a la teva societat la filosofia del mínim esfoç.

Jordi, és possible que sigui això és el que volen: fabricar la creença que un cop de sort ens pot canviar la vida. Quin fàstic.

Criteri, m'encanta això de "ludòfil", aquest és l'esperit. Sobre això que le sloteries "públiques" tenne un guany "públic" m'ho qüestiono: ludopaties que s'han de tractar, desstructuracions familiars, baixes de productivitat, i sobretot falta d'emprenedors,...